Les noves tecnologies i l’educació

UAAAAAAAH!!!! Ja he tornat a naufragar a la web! Acostuma a passar, m'encanta.

Busques quelcom, rebusques, veus un enllaç interessant, el cliques, et condueixes a un altre d'una temàtica completament diferent però també interessant, un altre enllaç i al final ni te'n recordes de que estaves buscant i ja has "perdut" tres quarts d'hora. Això si, els enllaços que has trobat, possiblement et serveixin més endavant i els col·loques a Adreces d'interès. Adreces d'interès que després potser hauran caducat. Acostuma a passar.

Algú m'hauria d'ensenyar un dia a no naufragar per la web, a no enganxar-m'hi, a no crear-me mons que no són reals i on et cobren com en la vida real, a no tancar-me sols en xats... (Tranquil·les, que no em passa) Però buf, la llibertat comporta risc i amb internet ets tu i l'ordinador. Amb d'altres TIC no tant perquè són eines per a docents. Però la web, que creix cada dia en proporcions astronòmiques... Seria necessària una perspectiva educativa postestructuralista o millor dit crítica per a poder acabar d'inserir completament i amb una mica de seny aquestes eines a l'aula.

Segur que amb una mica de paciència i com que ens anem fent grans aquestes acabaran per imposar-se. I nosaltres aprendrem a fer-les servir, tot i que la canalla en sàpiga més que nosaltres.