De tendències educatives hi ha moltes, sobretot perquè l'acció d'educar és completament subjectiva i dependrà de del tipus de docent que eduqui. Però, com ja sabem, la docència va marcada pel currículum que s'ha d'ensenyar. I aquest conté uns aspectes bàsics, que en conformen un 55% de l'horari escolar i d'un 45% de crèdits a elecció de l'alumne i segons llengua autòctona. Si la llengua autonòmica fos el castellà la proporció seria d'un 65% d'aspectes bàsics i un 45% de crèdits variables. Cal dir que aquests aspectes bàsics, estan marcats pel govern, que cada any edita.
Però si de cas, crec que estaríem buscant la tendència educativa global i per tant la que està marcada pel sistema polític. Així doncs i com que fa 12 anys que vaig deixar la ESO, m'he mirat les Instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres educatius públics de secundaria. Mirant-me'l un xic per sobre (que són 300 planes) he vist que a l'ESO intenten assolir les competències bàsiques per a l'autonomia per a l'aprenentatge. Competències que serien la comprensió i expressió oral i escrita, l'agilitat en el càlcul i en la resolució de problemes, coneixements socials i científics essencials i autonomia en el treball escolar. I a més el currículum s'adapta individualment a cada discent, podent triar els crèdits optatius que els hi sembli, dins el 45% de matèries que poden escollir. També he vist que des-de el 1995 (LODE, LOGSE, LOPEG) fins a avui (LOCE i LOE), ha canviat força la manera de funcionar dels centres i fins i tot dels consells escolars.
Així doncs ens trobem amb uns currículums de competència inter-individual, fruit d'unes reformes comprensives que pretenen unificar el currículum de la formació acadèmica i la professional. O sigui, que permeti que els alumnes es formin tant acadèmicament com professionalment. Però malauradament basada en la meritocràcia, on si no superes ESO no pots anar a Batxillerat ni a un Modul Professional 2, o... Tot basat en les notes i no en la motivació.
Així doncs jo diria que estem davant d'una tendència performativa on l'educand és lliure i se l'exprem per a explotar-ne les possibilitats. Ja que perenne no pot ser perquè no és teocràtica. hermenèutica tampoc perquè tot i que s'escolta el currículum que vol fer el discent no se l'intenta interpretar. Tampoc és estructuralista perquè hi ha educands. I molt menys és crítica perquè no vol provocar el canvi social.
Montse.
PS. És curiós com aquesta "reforma educativa" neix més o menys al mateix temps que les ETT. Com que el treball serà precari que com a mínim sàpiguen fer de tot.
Però si de cas, crec que estaríem buscant la tendència educativa global i per tant la que està marcada pel sistema polític. Així doncs i com que fa 12 anys que vaig deixar la ESO, m'he mirat les Instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres educatius públics de secundaria. Mirant-me'l un xic per sobre (que són 300 planes) he vist que a l'ESO intenten assolir les competències bàsiques per a l'autonomia per a l'aprenentatge. Competències que serien la comprensió i expressió oral i escrita, l'agilitat en el càlcul i en la resolució de problemes, coneixements socials i científics essencials i autonomia en el treball escolar. I a més el currículum s'adapta individualment a cada discent, podent triar els crèdits optatius que els hi sembli, dins el 45% de matèries que poden escollir. També he vist que des-de el 1995 (LODE, LOGSE, LOPEG) fins a avui (LOCE i LOE), ha canviat força la manera de funcionar dels centres i fins i tot dels consells escolars.
Així doncs ens trobem amb uns currículums de competència inter-individual, fruit d'unes reformes comprensives que pretenen unificar el currículum de la formació acadèmica i la professional. O sigui, que permeti que els alumnes es formin tant acadèmicament com professionalment. Però malauradament basada en la meritocràcia, on si no superes ESO no pots anar a Batxillerat ni a un Modul Professional 2, o... Tot basat en les notes i no en la motivació.
Així doncs jo diria que estem davant d'una tendència performativa on l'educand és lliure i se l'exprem per a explotar-ne les possibilitats. Ja que perenne no pot ser perquè no és teocràtica. hermenèutica tampoc perquè tot i que s'escolta el currículum que vol fer el discent no se l'intenta interpretar. Tampoc és estructuralista perquè hi ha educands. I molt menys és crítica perquè no vol provocar el canvi social.
Montse.
PS. És curiós com aquesta "reforma educativa" neix més o menys al mateix temps que les ETT. Com que el treball serà precari que com a mínim sàpiguen fer de tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada