A l'assignatura d'història contemporània ens vàren deixar un més per a que escrivisim un comentari titulat "passat, present i futur." L'he penjat aquí. Si sols el voleu veure entreu com a visitant, però si voleu deixar algún comentari us haureu de registrar i automàticament podreu comentar el que volgueu. Com si us voleu oferir a realitzar algun curs/taller/xerrada durant la propera Universitat Lliure d'estiu.
L'altre dia, i pel proper recull de contes antiautoritaris sem va ocorrer aquest, a veure que us sembla:
Infant.
Avui no vull jugar a l'Excelsior. L'àvia m'hi deixa jugar quan acabo els deures i he mirat les últimes novetats al correu. No fos cas que algun mestre despistat s'hagués descuidat alguna cosa a encomanar-nos. Ens diuen que ens hem d'acostumar al ritme adult, sempre hem d'estar alerta. El carrer és ple de cotxes i d'ençà del dia de color morat, no s'hi pot jugar. Per sort, tenim l'excelsior i el televisor.
M'avorreixo. Diu la Iaia que el dia de color morat fou el dia en que morí l'avi. I se li omplen els ulls de llàgrimes. Aquell dia, el cel passà de blau a morat, per a després, esdevenir negre durant 2 mesos. Havien avisat per radio que ningú sortís de casa però amb tant poc temps per a reaccionar, que enganxà a l'avi just quan tornava de treballar.
Això m'ho ha explicat la iaia, que aleshores estava prenyada de la que seria la meva mare. També diu que es varen construir túnels per a comunicar als supervivents i que el cel d'ara és artificial. No se, a mi no m'ho sembla, sempre ha estat així. Ella diu que el cel que veiem és una gran cúpula que construïren sobre les grans ciutats com Neolona i que després reconstruïren la ciutat actual.
Prefereixo estar a l'escola que a casa esperant la mare. A l'escola juguem amb la consola Econocap, que és molt més divertida que l'Excelsior i que ens permet fer coses de grans. Amb aquesta consola també treballem i fem les aportacions obligatòries a la classe. Mitjançant el teclat virtual, palpem l'aire i ho enviem, mentre o mirem amb el casc virtual. Jo m'he decorat el meu amb unes enganxines que em va regalar la Iaia i ara sembla un bitxo dels que ella m'ensenya en el que diu que son fotografies de la natura.
La mama no arribarà de la botiga de roba fins d'aquí una hora i el pare vindrà a la nit brut de pintura com sempre.
Ostres, és xulo això que m'ha donat la Iaia! Diu que se'n diu paper i que amb això que s'anomena llapis, puc transformar la seva apariència com al món virtual. Ho guardava d'alt l'armari i avui me l'ha regalat. És fàcil transformar aquest paper amb el llapis. S'assembla molt a quan duc els guants i el casc a l'escola, i a més es pot olorar. També diu que no ho puc ensenyar a ningú, que serà un secret entre els dos. Secret, m'agrada aquesta paraula, no la coneixia.
La iaia diu que seria perillós que d'altres sapiguessin que puc escriure.
L'altre dia, i pel proper recull de contes antiautoritaris sem va ocorrer aquest, a veure que us sembla:
Infant.
Avui no vull jugar a l'Excelsior. L'àvia m'hi deixa jugar quan acabo els deures i he mirat les últimes novetats al correu. No fos cas que algun mestre despistat s'hagués descuidat alguna cosa a encomanar-nos. Ens diuen que ens hem d'acostumar al ritme adult, sempre hem d'estar alerta. El carrer és ple de cotxes i d'ençà del dia de color morat, no s'hi pot jugar. Per sort, tenim l'excelsior i el televisor.
M'avorreixo. Diu la Iaia que el dia de color morat fou el dia en que morí l'avi. I se li omplen els ulls de llàgrimes. Aquell dia, el cel passà de blau a morat, per a després, esdevenir negre durant 2 mesos. Havien avisat per radio que ningú sortís de casa però amb tant poc temps per a reaccionar, que enganxà a l'avi just quan tornava de treballar.
Això m'ho ha explicat la iaia, que aleshores estava prenyada de la que seria la meva mare. També diu que es varen construir túnels per a comunicar als supervivents i que el cel d'ara és artificial. No se, a mi no m'ho sembla, sempre ha estat així. Ella diu que el cel que veiem és una gran cúpula que construïren sobre les grans ciutats com Neolona i que després reconstruïren la ciutat actual.
Prefereixo estar a l'escola que a casa esperant la mare. A l'escola juguem amb la consola Econocap, que és molt més divertida que l'Excelsior i que ens permet fer coses de grans. Amb aquesta consola també treballem i fem les aportacions obligatòries a la classe. Mitjançant el teclat virtual, palpem l'aire i ho enviem, mentre o mirem amb el casc virtual. Jo m'he decorat el meu amb unes enganxines que em va regalar la Iaia i ara sembla un bitxo dels que ella m'ensenya en el que diu que son fotografies de la natura.
La mama no arribarà de la botiga de roba fins d'aquí una hora i el pare vindrà a la nit brut de pintura com sempre.
Ostres, és xulo això que m'ha donat la Iaia! Diu que se'n diu paper i que amb això que s'anomena llapis, puc transformar la seva apariència com al món virtual. Ho guardava d'alt l'armari i avui me l'ha regalat. És fàcil transformar aquest paper amb el llapis. S'assembla molt a quan duc els guants i el casc a l'escola, i a més es pot olorar. També diu que no ho puc ensenyar a ningú, que serà un secret entre els dos. Secret, m'agrada aquesta paraula, no la coneixia.
La iaia diu que seria perillós que d'altres sapiguessin que puc escriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada