Carta d'una mestra de secundària al Periodico de Catalunya i el blog:" Els indocents assetgen" d'una mare.

Aquesta és l'opinió d'una mestra de l'Hospitalet del Llobregat queixant-se dels alumnes que no volen estudiar.

I aquest un blog d'una mare que explica la relació del seu fill que acumula incidències amb els seus professors. També les entrevistes que va tenint amb tutors, directors, psicopedagogs i pedagogs. Deu ni do.

Sobre aquest blog

A part de la poesia d'aquest autor que dubto que es digui Macari Cagané. He afegit diversos elements dins del blog que espero que us agradin.

Un d'ells és el calendari del google a la part de sota de la plana. Hi aniré afegint les tàsques que haurém de fer així que pot servir per a ésser l'agenda de la classe i per a que no ens passi com el quatrimestre passat que les coses s'acumulaven el mateix dia. Així que si em falta alguna cosa digueu-m'ho.

Els altres elements són un xic personals, però el blog és meu, no?. Hi ha els enllaços a planes com indymedia (notícies que no surten als diaris), Barrisants.org (notícies de Sants), un dels portals de blogs més importants de Catalunya que es diu lacomunitat.net (encara més blogs), una de les planes del meu company que es diu acud.it (per entretenir-se i riure), la web del Centre Social Autogestionat Can Vies (Can Vies és del Barri) i un enllaç al blog de l'assignatura (el perquè d'aquest blog). Gràcies al meu company, he afegit els enllaços als últims vídeos de TV.barrisants.org que aniràn canviant i un enllaç aleatori als vídeos d'aquesta televisió virtual.
A l'arbre-torre elèctrica d'Està tot fatal, li he canviat l'enllaç des de el mateix còdi i ara va a parar al blog: Barcelona al dia, que és un recull de notícies, cartes al director, etc de gent de Barcelona. Abans enllaçava amb la campanya que es va fer l'any passat d'està tot fatal per a denunciar la destrucció del territori, l'elitització i destrucció dels barris, viles, pobles i comarques, el creixement de la màquina especulativa i la repressió, la criminalització mediàtica i el silenciament de les persones que ho denuncien. A la mateixa plana trobareu fragments de codi HTML que es poden enganxar al vostre blog anant a modificar HTML a la pestanya de format. Després si us atreviu i voleu podeu canviar la imatge (canviant l'adreça que acava amb .img i que està tancada entre cometes) o l'adreça amb la que enllaça (canviant la direcció .net per la que vosaltres volgueu). Provant s'aprén però sobretot, si heu de modificar el codi del blog, abans feu una còpia de seguretat d'aquest (Ctrl+C i Ctrl+V en qualsevol editor de text).

Crec que totes les planes són d'open source on el còdi de la web és obert per a que tothom pugui veure, copiar, compartir o millorar els còdis. Basats més en una filosofia de capital humà que de capital de paper o monetari, una altra manera de veure l'economia. Això ja ho explicaré un altre dia.

Problemàtiques educatives

Enceto aquest blog amb un post sobre els problemes de l'educació.

A Classe, els problemes que vàrem extreure en aquell moment foren: els estudiants que no surten preparats de l'ESO ni del Batxillerat, el rendiment acadèmic, el Bullyng, la inmigració, l'anglès, els fills massa consentits i les necesitats de renovament i reforma. Jo, ja fa 12 anys que vaig deixar l'escola, així que sols se els problemes que hem dit a classe, els que tenim a la universitat i els que es diuen als mitjans informatius. Com per exemple l'informe PISA i les últimes vagues contra la lou i la que hi haurà el 6 de març contra el Pla Bolonya.

I jo em pregunto, com és que sempre s'està reformant les lleis de l'educació? Als anys 80 ja hi havia movilitzacilons contra les reformes educatives, on s'implantà la selectivitat (1983) i les notes de tall per accedir a les universitats. Més tard, ens adherirem a Europa i també s'hagué de modificar els plans d'estudi, instaurant-los formalment en quant va entrar el Partit Popular al govern. Al 2001 les universitats europees firmen un acord a Bolonya govern. Al 2001 les universitats europees firmen un acord a Bolonya per a fer que l'educació universitaria estigui més a l'alçada de la demanda del mercat laboral, elititzant la cultura i allunyant-la de la sabiesa. I ara la LEC prioritza les decisions dels directors de les escoles en detriment dels claustres de professors. I això podria ésser un dels problemes de l'educació, la incapacitat d'estabilització, per què cada cop que canvia el règim estatal, els plans, currículum, sistemes... d'educació canvien?

Els alumnes, un altre dels problemes, sobretot aquells que causen alarmes a les portades dels diaris perquè surten de la norma. La veritat és que no m'estranya: imagineu-vos un nen que espera als seus pares a casa dels avis. Al carrer no pot sortir a jugar, les normes li ho prohibeixen i cada cop falten més espais i... compte! no es faci mal! Així que els pares, espantats pels perills de la gran ciutat els hi compren una nontiendo (per no posar marques) i a la tele els nens miren els porkemon per a que puguin, si és que poden, anar comprant ("hazte con todos" reclamen). I, si s'ho poden permetre, els apunten a fer esport per a que descarreguin l'adrenalina acumulada.

Hores més tard arriben els pares cansats, després d'hores de treball, possiblement sense ganes de jugar. No és per posar-se a cridar? Possiblement la conseqüència és que els nens es descarreguin amb el primer desconegut que troben i que saven que està al seu servei: el mestre.

Continuarà... amb d'altres problemes.