Pregunta: com vols que et digui els continguts, si tot es relaciona, s'embolica i s'amplia?
Vàrem començar dient que els pedagogs del segle XX, aquells del llibre de'n Trilla i que vàrem estudiar a Teoria 1, doncs dient que no eren pedagogs. Primera mitja veritat del semestre: eren mestres. Però també pedagogs ja que investigaven, innovaven i exposaven la seva respectable opinió vers com havia d'ésser la pràctica educativa i els factors que se n'associaven. És que realment, Teoria II no s'assembla gens a Teoria I.
Indagàrem en les problemàtiques educatives, dins un semestre plagat d'evidències d'aquests problemes: la nova Llei d'educació, la 6a hora, les escoles per a nouvinguts que per sort s'han desestimat, els pares que peguen als mestres, l'EEES, les manifestacions de mestres, d'estudiants, de repressaliats (aquests no han sortit a classe). Quasi cada dia ha sortit una carta al director que tractava el tema de l'educació.
Després vàrem introduir-nos en el tema de què era l'educació: socialització. I jo em pregunto per a quina societat? L'Enric ha estat bastant neutre, tal i com correspon a un bon professor. Però depén de com t'hagi tractat aquesta societat i d'on hagis nascut, voldràs socialitzar-te d'una manera o d'una altra. És la societat qui et fa o és l'individu qui la fa? Les evidències canten. I bé, el pedagog/a te la missió de conèixer l'educació per tal d'efectuar prediccions sobre aquesta, assessorar, diagnosticar, cercar solucions als problemes que sorgeixin, innovar...
Així entràrem en què era realment Teoria de l'educació. Les influències que havia tingut: els reflexius alemanys i els pragmàtics angloamericans. Ens introduirem una mica, - ho hem passat tot volant, no hi ha temps per a fer tant temari i quasi no queda temps per al debat- en si havia d'ésser teòrica o pràctica, l'educació, en en la seva història.
I començàrem el segon bloc: EDUCADOR-EDUCAND, estudi d'un cas. Curiós el fet de tractar el tema del Jillab, quan a Teoria I, havíem conegut a Luc Ferry, que fou el que el feu treure a les noies musulmanes de França... Per a què s'educa, qui educa, com hauria de fer qui educa, l'eina per a educar (la comunicació), els diferents tipus d'educadors, les diferents tècniques per a que l'alumne aprengui.... Qui és educat, perquè permet que l'eduquin, quines són les seves necessitats, com s'ha vist al llarg de la història, ... fffffffff. Molta cosa i sols 3h setmanals. Així que arribàrem a l'actualitat on les nacions unides i concretament l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic marquen quines són les competències que s'han d'assolir en aquesta societat - i per què un organisme econòmic?-, clar l'educació és política i la política imperant és la econòmica, perquè sense diners no es pot moure el món.
I bé parlant de política, entràrem als plans educatius que tenen els diferents països efectuant una mica d'educació comparada. Tots obligatoris fins als 16 anys i en quant a obligatoris, també refusats per molts nanos i nanes que volen estudiar. Però qui si que vol efectuar una carrera, com ara nosaltres - que no sabem on ens hem ficat- es troba que els plans d'estudi universitaris canvien, per afavorir la mobilitat i cooperació entre universitats europees i on es burxa, perquè el poder mana, per a reformar l'universitat.
Us deixo un vídeo que podria explicar de que va tot això, ara que s'accepta el depèn:
PS. L'ensenyament i l'educació ha d'ésser lliure i gratuïta per a tothom. Qui tingui accés a les noves tecnologies, malauradament no som tots, ha pogut llegir aquests blogs i mitjanament ha pogut formar-se una idea de que és Teoria de l'educació.
