L'altre dia vàrem deixar clar que a l'educació la condicionen tant la política com l'economia. Però la veritat és que no som uns entesos en economia.
Al meu entendre, actualment estem vivint en un món estrictament econòmic, governat pel capitalisme més desaprensiu.
L'economia (en grec: regles de casa) , estudia els processos de producció, distribució, comerç, consum de bens i de serveis per a l'assignació de recursos. Aquests recursos són per a satisfer les necessitats humanes, per tant també corresponen als termes de la Piràmide de Maslow.
Al meu parer l'economia és una bona ciència, com administrar els recursos de forma òptima. El que passa, és que el model econòmic en el que vivim és el capitalista. I aquest es basa en l'acumulació de capital en mans d'uns pocs.
Fa molts i molts anys s'intercanviaven les, diguem-ne necessitats: a mi em sobrava un jersei i tu em donaves una bossa de fruita de l'hort que tenies. Es tractava del troc, el bescanvi. Per a fer el canvi més fàcil inventaren la moneda i establiren unes equivalències un jersei valia igual que una bossa de fruita que valia dues monedes. I com que les monedes eren fàcils de guardar, alguns individus començaren a acumular-les, a pagar-se un sèquit que els protegís i a construir el seu feud. Obligaren a la gent que treballaven dins d'aquest feud a pagar amb moneda o amb part de la collita (delme), a canvi, o no, de “protecció”. Sempre qui ha tingut diners ha tingut el poder i la cultura que ha perdurat ha estat la d'aquests poderosos. Colom mai no hagués anat a Amèrica si la Reina Isabel la Catòlica no li hagués deixat anar.
Però tornem al pressent, més o menys. La Revolució Francesa al 1789 provocà l'ascens dels burgesos al poder i el concepte democràcia, llibertat individual, llibertat de producció, de comerç i el dret de propietat. Amb la revolució industrial al s.XVIII, el mode de vida de la població (que havia estat agrícola o artesana) canvià completament. Es feren fàbriques i les poblacions s'agruparen entorn d'aquestes. Els poderosos: els polítics que administraven els països i l'entorn burgés, que aconseguia més i més poder gràcies a les plusvàlues de les seves fàbriques. Si un jersei costava 2 cèntims de jornal en materials, 2 cèntims que li donaven a qui l'havia fet i el venien per 6, la plusvàlua era de 2 cèntims. Però els capitalistes pensaren, per extreure'n més profit, que si compraven màquines que eren capaces de fabricar 5 jerseis en el temps que l'obrer en feia 1, el material en costava (per a 5 jerseis) 10 cèntims i continuava valent 6 cèntims, la plusvàlua era de 18cèntims per jersei (5*6c+2*5c.material+2c.sou=18). I, fins i tot ara, imagineu-vos per exemple la plusvàlua d'unes sabates Adidas, fabricades a Indonèsia, on segurament el sou mensual no arribi als 150 €. A més l'estat grava amb impostos (IVA, l'IRPF, i d'altres) la gran majoria de productes per a poder gestionar tots els serveis de l'estat que en teoria no són productius, no són un producte que es pugui vendre. Aquets serveis son l'educació, la sanitat, el funcionariat, la justícia, les infraestructures, el ministeri de la vivenda, el de la cultura, el d'afers extrangers, ... i els sistemes de seguretat com l'exercit o la policia, entre d'altres.
Però, que costa realment una trucada de mòbil? Abans el telèfon era un servei control·lat per l'estat Quantes se'n fan durant el dia?I a on van a parar tots aquests diners? Segurament a mans de molts pocs, que el més possible és els inverteixin per a fer-ne encara més. Haureu sentit a parlar de la Borsa, allà on es decideixen quins valors tenen les coses i fins i tot els propis diners? Però els diners, què valen si aquests es poden tornar a fer del no res?
Estats Units fa ven poc va tornar a
fer-ne una remesa
per a resorgir de la crisi que encara estan patint. Tot es regeix per l'oferta i la demanda: si tothom demana un producte i aquest escasseja, el seu preu augmenta per a que menys gent el pugui comprar. Si sobra molt d'un producte i ningú el vol, el seu preu serà més barat i anirà baixant. El preu de les coses les marquen els recursos que tenim i a la terra els recursos s'han malgastat i ja en queden pocs. S'ha d'investigar per a trobar-ne de nous o millorar els que tenim i en això l'educació hi te un paper molt important. I malauradament el canvi d'aquestes necessitats tan socials com materials, és molt més car gràcies als macroprocessos de producció i venda a nivell mundial i que influeixen també en els sous que nosaltres mateixes rebem, perquè si no hi ha intercanvi, no és necessari el procés de producció per a aquest, si no ens arriba el sou, no podem comprar, però d'això, en teoria, ja se n'encarrega el govern.
A mi, tot això dels diners, no m'agrada (i treballo de comptable!!!). Trobo que el valor de les coses, de l'educació també, no és un valor quantitatiu, sinó qualitatiu, del que estiguis disposada a intercanviar per una altra cosa. Que m'estimo més el capital humà (les hores d'implicació en una cosa, la força d'un grup de persones) que qualsevol capital monetari. I en canvi les noves directrius del món, a on manen les pujades i baixades de la borsa, les empreses implicades, i la interconnexió entre aquestes: si una empresa petrolífera es dedica a fer petroli amb cereals, els cereals pugen i fa apujar el blat que serveix de pinso per al bestiar, que és el pa i la carn que mengem i ... Així doncs també s'haurien d'apujar els sous per a poder comprar aquestes necessitats bàsiques?
També sembla que cada cop necessitem més i més coses, la tele de plasma, el vestit de cap d'any, l'MP4 amb més gigues,etc, etc. realment les necessitem? També sembla que ens vulguin inculcar que cada cop hem d'ésser més productius, més eficients en la nostra feina i amb millors resultats, a canvi de que i per a que? Si em diguessin que a partir d'ara podria viure perfectament amb treballant al dia 2 o 3 hores produint per a una comunitat, jo seria molt productiva i segurament seria la forma d'acabar amb el problema de l'atur. Però al capital això no li interessa, ja que està sustentat per l'acumulació de diners i no pel simple intercanvi tant de objectes consumibles, com de coneixements per a poder produir en un futur en la justa mesura, sense carregar-nos el planeta.
Us deixo
un link en
dues parts per informar-vos de com va això d'El Capital.
I un
vídeo per a relaxar-vos una mica i mirar d'aprendre una miqueta d'anglès per aquest món global, que arriba. Que us sembla això de que ens obliguin a saber anglès?
